5. Quan existeixi un risc immediat i greu per a la integritat física o psíquica d’una persona que pateixi trastorns mentals, o per a altres persones del seu entorn, l’autoritat judicial pot autoritzar l’aplicació de tractaments mèdics sense el consentiment del malalt. En tot cas el tribunal ha de sentir la persona afectada i rebre l’informe d’un facultatiu del que es derivi la necessitat de la mesura. L’emissió de l'informe mèdic ha d’ajustar-se al protocol d’intervenció que, per a aquest tipus de casos, aprovi l’autoritat sanitària. L’autorització judicial ha de contenir un termini, que no pot excedir de dos mesos, dins del qual el facultatiu ha d’informar de la situació de la persona afectada a fi de revisar la necessitat de la mesura.

L’any 2004 FECAFAMM ja es va posicionar en relació a aquest tema manifestant la necessitat de centrar els esforços i prioritats en un major desplegament i concreció de recursos socials i sanitaris, que garantissin una atenció correcta a les persones amb problemes de salut mental i a les seves famílies, evitant caure en la judicialització de les solucions.

Novament i davant de la inclusió del TAI en la proposta del nou Codi Civil, manifestem la nostra aposta per continuar treballant per aconseguir els serveis sociosanitaris que permetin resoldre aquestes situacions i no pas per impulsar reformes legislatives que impliquin als jutges en aquesta matèria.

És en aquest sentit que FECAFAMM com a entitat que aglutina a 50 associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental i més de 5.000 socis en tot el territori sol·licita al Parlament i al Govern que:

• procedeixin a eliminar el paràgraf 5 de l’article 212-2 del llibre segon del nou codi civil

• impulsin les mesures necessàries per tal de garantir els serveis especialitzats que han de permetre una resolució efectiva dels casos del persones amb dificultats greus de vinculació als serveis de salut.

Opino que l'associaciò (FECAFAMM) té completa raò amb l'urgent necessitat de disposar de més recursos sanitaris i socials, per tal de no tenir que arrivar a situacions extremes com la que es parla en aquesta notícia.

L'estigma social que existeix vers les malalties mentals.

Les malalties mentals són vistes des d'estereotips i prejudicis que confirmen la ignorància tant dels qui pateixen la malaltia com la dels seus familiars. És habitual escoltar frases com, està boig, està tocat de l'ala...que només fan que agreujar l'exclusió social que pateix el col·lectiu de malalts mentals. ¿Perquè quan parlem de malalts mentals utilitzem aquestes expressions i no les definim com' alteracions en el pensament, les emocions i/o comportament que provoquen dificultats en la construcció de la personalitat de la persona?  Les persones necessitem expressions, adjectius o mots que ens ajudin a descriure els diferents col·lectius de la societat per a poder distingir-nos entre nosaltres, i alhora per saber a quin grup social pertanyo i poder posicionar-me per sobra seu o per sota. Per això tendim a utilitzar expressions que no defineixen del tot bé el grup social al qual ens estem referint, simplement es un recurs que tenim per ordenar el nostre món.

Les malalties mentals son complexes i en molts casos cròniques, difícils de tractar...però si la societat no ajudem a normalitzar-les en un ambient comunitari aquestes encara empitjoren més. Tractant a una persona com a diferent pel fet de tenir una malaltia poc comuna en el nostre entorn, no ajudem a que aquesta millori. Em d’intentar que la comunitat ajudi en el procés de sociabilització d' una persona malalta des de la igualtat i el respecte cap a elles. Des del meu punt de vista aquesta es la base de qualsevol procés de sociabilització, Encara més en aquest àmbit ja que ells per tal de admetre la seva malaltia, es totalment necessari que la societat els recolzi.

Aquí os deixo un petit fragment d'una noticia al diari la Vanguardia que parla sobre les politiques per fer front d'exclusió social.

A causa de l’alt component  de personalització que reclamen les
intervencions contra l’exclusió, sembla imprescindible dur-les a terme des
d’àmbits i organitzacions que es caracteritzin per una  cultura oberta, informal i
pròxima, amb un llenguatge que els permeti entendre’s amb la població i amb
circuits flexibles i adaptables a les necessitats de cada cas.
La complexitat i multidimensionalitat dels problemes de l’exclusió els fa poc
sensibles a intervencions excessivament especialitzades i fragmentades.
Reclamen, en canvi, solucions integrals i intervencions transversals. Aquestes
són dues característiques estranyes  a la majoria de les organitzacions
tradicionals i que, per tant, reclamen plantejaments innovadors

http://www.fundaciomalaltsmentals.org/cat/home.htm

Os deixo l'enllaç d'una pagina  on trovo que podeu cercar tota l'informació necessaria per saber més sobre el tema del meu blog.

Gràcies.

salut mental

L’ASSOCIACIÓ ARMPA CELEBRA EL DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL AMB EL CONCURS “MENTS AMB ART”

L'entitat va organitzar aquest concurs, dirigit a usuaris dels serveis de salut mental i als seus familiars, que aquest any dedicava a la poesia però que té la voluntat de canviar de disciplina cada any.

El passat 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, l’Associació per a la Rehabilitació de Persones amb Malaltia Mental de l’Anoia (ARMPA) i el Club Social Aidar van commemorar la diada amb un acte multitudinari al Museu de la Pell d’Igualada.

Com a novetat, enguany l’entitat va organitzar el concurs “Ments amb Art”, dirigit a usuaris dels serveis de salut mental i als seus familiars, que aquest any dedicava a la poesia però que té la voluntat de canviar de disciplina cada any. Per aquesta primera edició, l’entitat va rebre un total de 39 poemes d’arreu de Catalunya, tres dels quals van ser premiatss amb un xec per valor de 50€, 75€ i 100€ pels 3er, 2on i 1er premi respectivament. Els accèssits van rebre un lot de llibres cada un.

El jurat estava format pel poeta igualadí Lleonard del Rio; pel psicòleg clínic de l’Hospital d’Igualada, Alexis Andreu; per Rosa Visart, sòcia del Club Social Aidar; i per Montserrat Garcia, familiar, sòcia i col·laboradora voluntària de l’entitat.

La presidenta de l’entitat, Jesica Ruíz, va llegir un manifest en defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars. Els artístes Lleonard del Rio, Maria Santfores Salla i Marilú Martínez van llegir els poemes guanyadors, i el músic igualadí Miguel Díaz va amenitzar la vetllada amb la seva música. L’acte va comptar també amb la presència del regidor de Sanitat i Salut Pública, Fermí Capdevila, que va voler acompanyar a l’entitat en aquest dia i col·laborar amb la sensibilització de la societat i promoció de la salut mental entre la població.

Trobo molt bé aquest tipus d'activitats perqué donen ales als malalts mentals per a poder expressar-se. Alhora es una forma de motivar-los i sentir-se reconeguts per la societat.